Bessó digital · Parc Natural de Cap de Creus
Metodologia, fonts i càlculs
Aquest document explica d'on surten totes les dades del visor, com s'han processat i quines equacions fa servir el simulador d'incendis, amb les referències científiques i els supòsits adoptats. Tot es pot reproduir amb els scripts del projecte.
1. Àmbit i sistema de referència
- Límit del parc: capa d'Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) de la Generalitat de Catalunya (agost de 2023), servei
gissrv.diba.cat/arcgis/rest/services/SITXELL/ENPE. Tots els polígons amb NOM_PNAT = "Parc Natural de Cap de Creus" s'han fusionat per àmbit: 10.749 ha terrestres i 3.074 ha marines (13.824 ha en total), que coincideixen amb les xifres oficials (10.780 + 3.064 ha).
- Àmbit del bessó: el parc més 2,5 km de marge (de Llançà a Roses), dividit en 366 fulls d'1 km². El visor mostra només el cap i el seu entorn; fora d'aquesta zona no es demana cap imatge.
- Sistema de referència: ETRS89 / UTM fus 31N (EPSG:25831). Cotes ortomètriques de l'ICGC. El visor treballa en Web Mercator (EPSG:3857) només per a la visualització.
2. Dades de base
| Producte | Font | Resolució | Data | Ús |
|---|
| Model d'elevacions del terreny (MET) LiDAR | ICGC, datacloud.icgc.cat/datacloud/model-elevacions-terreny | 0,5 m | 2021-2023 | Relleu 3D, pendents, orientacions, corbes |
| Model digital de superfícies (MDS) LiDAR | ICGC, model-superficies | 1 m | 2021-2023 | Alçada de la vegetació i dels edificis |
| Ortofoto en color i infraroja | ICGC, orto-territorial (WMS i GeoPackage) | 25 cm | 2025 | Imatge base |
| Mapa de cobertes del sòl (41 classes) | ICGC, cobertes-sol | 1 m | 2024 | Assignació de models de combustible |
| Topografia 1:5.000 | ICGC, topografia-territorial | vectorial | 2024 | Vies, edificis, hidrografia, topònims |
| MDT05 i MDT25 | IGN / CNIG, WCS servicios.idee.es/wcs-inspire/mdt | 5 i 25 m | PNOA-LiDAR | Control de qualitat i horitzó 3D |
| Meteorologia horària | Open-Meteo (previsió i reanàlisi ERA5) | horària | 92 dies previs + simulació | Humitat del combustible i índex FWI |
Llicències: ICGC i IGN, CC BY 4.0. Generalitat de Catalunya, dades obertes. Open-Meteo, CC BY 4.0 (dades de Copernicus/ECMWF per a ERA5).
3. Processament del terreny
3.1 Descàrrega
Els mosaics de Catalunya de l'ICGC són Cloud Optimized GeoTIFF (el MET de 0,5 m ocupa 422 GB per a tot el país). GDAL només en llegeix els rectangles necessaris (/vsicurl/ amb peticions per rangs), full a full d'1 km, de manera represa i validada (lectura del checksum de cada full).
3.2 Productes derivats
- MDT d'1, 5 i 25 m: remostreig per mitjana del MDT de 0,5 m sobre una malla comuna alineada a 1 km.
- Pendent i orientació (1 i 5 m):
gdaldem amb l'algorisme de Horn; ombrejat multidireccional; TPI i rugositat a 5 m.
- Alçada de la vegetació (model d'alçada de capçades):
MDS − MDT a 1 m, retallat a 0-60 m. Al parc terrestre: el 49,0 % del sòl té menys de 0,5 m, el 33,9 % és matollar de 0,5-2 m i el 17,1 % és arbrat de 2 m o més.
- Cobertura de capçades (5 m): percentatge de cel·les d'1 m amb vegetació ≥ 2 m.
- Corbes de nivell cada 10 m i mestres cada 50 m a partir del MDT de 5 m.
- Alçada dels edificis: percentil 90 de
MDS − MDT dins de la petjada de cada edifici de la topografia 1:5.000 (13.283 de 20.923 edificis amb mesura vàlida; la resta, 4 m).
3.3 Control de qualitat del MDT
El MDT de 5 m es compara amb el MDT05 de l'IGN, que prové d'un vol LiDAR diferent i independent, en 4.299.202 cel·les de l'àmbit terrestre del parc:
| Indicador | Valor |
|---|
| Diferència mitjana (ICGC − IGN) | −0,02 m |
| Error quadràtic mitjà (RMSE) | 1,07 m |
| Cel·les a menys d'1 m | 83,4 % |
| Cel·les a menys de 2 m | 98,1 % |
| Cel·les sense dada al MDT d'1 m dins del parc | 0,045 % (penya-segats i línia de costa) |
4. Visor 3D
- MapLibre GL JS 4.7. El terreny es codifica en tessel·les Terrarium de 512 px a partir del MDT d'1 m (1,75 m/píxel a prop). L'horitzó llunyà fa servir el MDT de 25 m de l'IGN.
- La ortofoto de 2025 es demana en directe al WMS de l'ICGC a través del servidor local, que la desa en memòria cau (les zones visitades funcionen sense connexió) i fa transparent el blanc de fora de cobertura només on el MDT indica mar.
- Els edificis s'extrudeixen amb l'alçada LiDAR. Les capes d'anàlisi (vegetació, pendent, cobertes) són tessel·les generades a partir dels productes del punt 3.
5. Simulador d'incendis
El nucli és el mateix que fan servir BehavePlus, FlamMap i FARSITE: el model de propagació de superfície de Rothermel amb els models de combustible estàndard de Scott i Burgan, amb vent, pendent i humitat del combustible calculada hora a hora.
5.1 Malla de càlcul
Malla de 20 m (1.300 × 1.050 cel·les) sobre l'àmbit. Per a cada cel·la: classe de coberta (moda de les cel·les d'1 m), alçada mitjana de la vegetació LiDAR, cota mitjana, i pendent i orientació per diferències centrals:
gx = (z[x+1] − z[x−1]) / (2·20 m) gy = (z[y−1] − z[y+1]) / (2·20 m)
tan φ = √(gx² + gy²) azimut vessant amunt = atan2(gx, gy)
5.2 Models de combustible
Cada cel·la rep un model de Scott i Burgan (2005) segons la coberta de l'ICGC i l'alçada LiDAR de la vegetació:
| Coberta ICGC 2024 | Model |
|---|
| 1 Conreus herbacis | GR2 |
| 3 Vinyes · 6 Conreus en transformació · 24-26 Edificació aïllada, residencial aïllat, zones verdes | GR1 |
| 4 Oliverars · 5 Altres conreus llenyosos · 17 Zones cremades | GS1 |
| 7 Boscos densos d'aciculifolis (pinedes) | TU5 (+ foc de capçades) |
| 8 Boscos densos de caducifolis | TL6 |
| 9 Boscos densos d'esclerofil·les (alzina, surera) | TU2 |
| 10 Matollar | GS2 si < 0,5 m · SH5 si 0,5-1,5 m · SH7 si > 1,5 m |
| 11 Boscos clars d'aciculifolis | SH5 (+ foc de capçades) |
| 12 Boscos clars de caducifolis | GS2 |
| 13 Boscos clars d'esclerofil·les | SH5 |
| 14 Prats i herbassars | GR2, o GS2 si la vegetació supera 0,5 m |
| 15 Bosc de ribera | TU1 |
| 16 Sòl nu forestal · 18 Rocams | GR1/GS1 si hi ha vegetació > 0,3 m; si no, no combustible |
| 2 Horta, 19 platges, 20 zones humides, 21-23 i 27-35 urbà i infraestructures, 36-41 aigua | No combustible |
Paràmetres dels models (càrregues en t/acre, superfície/volum en ft⁻¹, profunditat en ft, humitat d'extinció en %):
| Model | 1 h | 10 h | 100 h | Herbaci viu | Llenyós viu | σ 1 h | σ herb. | σ llen. | Prof. | Mx | Reducció del vent |
|---|
| GR1 | 0,10 | 0 | 0 | 0,30 | 0 | 2200 | 2000 | – | 0,4 | 15 | 0,4 |
| GR2 | 0,10 | 0 | 0 | 1,00 | 0 | 2000 | 1800 | – | 1,0 | 15 | 0,4 |
| GS1 | 0,20 | 0 | 0 | 0,50 | 0,65 | 2000 | 1800 | 1800 | 0,9 | 15 | 0,4 |
| GS2 | 0,50 | 0,50 | 0 | 0,60 | 1,00 | 2000 | 1800 | 1800 | 1,5 | 15 | 0,4 |
| SH5 | 3,60 | 2,10 | 0 | 0 | 2,90 | 750 | – | 1600 | 6,0 | 15 | 0,55 |
| SH7 | 3,50 | 5,30 | 2,20 | 0 | 3,40 | 750 | – | 1600 | 6,0 | 15 | 0,55 |
| TU1 | 0,20 | 0,90 | 1,50 | 0,20 | 0,90 | 2000 | 1800 | 1600 | 0,6 | 20 | 0,25 |
| TU2 | 0,95 | 1,80 | 1,25 | 0 | 0,20 | 2000 | – | 1600 | 1,0 | 30 | 0,25 |
| TU5 | 4,00 | 4,00 | 3,00 | 0 | 3,00 | 1500 | – | 750 | 1,0 | 25 | 0,25 |
| TL6 | 2,40 | 1,20 | 1,20 | 0 | 0 | 2000 | – | – | 0,3 | 25 | 0,2 |
Per a tots els models: calor de combustió h = 8.000 BTU/lb, densitat de partícula 32 lb/ft³, minerals totals 5,55 %, minerals efectius 1 %; σ de 10 h = 109 ft⁻¹ i de 100 h = 30 ft⁻¹. Els models GR, GS i TU1 són dinàmics: la fracció curada del herbaci, (120 − Mherb)/90 entre 0 i 1, passa a combustible mort.
5.3 Humitat dels combustibles
Es calcula per a cada hora de la simulació. Amb meteo real s'usa la sèrie horària d'Open-Meteo; amb condicions introduïdes, un cicle diari (màxim a les 15 h: T − 5·(1 − cos), HR + 22·(1 − cos)).
Combustible mort fi (1 h). Humitat d'equilibri de Simard (1968), amb T en °F i HR en %:
HR < 10 %: EMC = 0,03229 + 0,281073·HR − 0,000578·HR·T
10 ≤ HR < 50 %: EMC = 2,22749 + 0,160107·HR − 0,01478·T
HR ≥ 50 %: EMC = 21,0606 + 0,005565·HR² − 0,00035·HR·T − 0,483199·HR
Pluja en 24 h > 0,5 mm: M1h = max(EMC, min(35, EMC + 6·√pluja))
Exposició. De 9 a 18 h, les cel·les amb pendent > 10 % orientades al nord (obaga) sumen +2 punts d'humitat fina i les orientades al sud (solell) en resten 1, segons les correccions per ombra de Rothermel (1983).
10 h i 100 h: M10 = M1 + 1,5 + 0,4·s i M100 = M1 + 3 + s, amb el terme de sequera s = min(6, max(0, (60 − DMC)/12)).
Combustible viu. Humitat de base de la màquia mediterrània per mes, ajustada amb el DC de l'índex FWI i amb l'estat de sequera; herbaci per mes i pluja de 30 dies:
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des |
|---|
| Llenyós (%) | 110 | 110 | 120 | 140 | 135 | 115 | 95 | 85 | 80 | 90 | 100 | 105 |
| Herbaci (%) | 100 | 110 | 130 | 140 | 110 | 60 | 35 | 30 | 35 | 60 | 80 | 90 |
Mllenyós = clamp(base_mes − (DC − 300)/15 + Δsequera, 60, 200)
Mherbaci = clamp(base_mes + min(60, pluja30) + Δsequera, 30, 200)
Δsequera: humit +30, normal 0, sec −15, extrem −30
5.4 Índex meteorològic de perill (FWI)
Sistema canadenc FWI (Van Wagner 1987), el mateix que fa servir l'EFFIS de la Comissió Europea. Es calcula dia a dia amb els valors de les 13 h locals i la pluja de 24 h dels 92 dies anteriors (arrencada estàndard: FFMC 85, DMC 6, DC 15). Subíndexs: FFMC (combustible fi), DMC (humus), DC (sequera profunda), ISI (propagació inicial), BUI (combustible disponible) i FWI. Factors de durada del dia per a la latitud 46° N. Classes de perill de l'EFFIS: molt baix < 5,2, baix < 11,2, moderat < 21,3, alt < 38, molt alt < 50, extrem ≥ 50. Sense sèrie real, el FWI s'estima amb el FFMC equivalent a la humitat fina i amb el DMC i el DC deduïts dels dies sense pluja.
5.5 Model de Rothermel (1972)
Per a cada model i hora es calcula la velocitat de propagació sense vent ni pendent, R₀, seguint la formulació de BehavePlus (Andrews 2018). Per classe de mida i (mort/viu): a = σ·w₀/ρp; f = a/A.
σ = Σcat Fcat · Σi fi·σi (relació superfície/volum característica)
β = Σ w₀ / (ρp·δ) βop = 3,348·σ^−0,8189 (compactació i compactació òptima)
Γ'max = σ^1,5 / (495 + 0,0594·σ^1,5) A = 133·σ^−0,7913
Γ' = Γ'max·(β/βop)^A·exp(A·(1 − β/βop)) (velocitat de reacció)
ηM = 1 − 2,59 r + 5,11 r² − 3,52 r³, r = M/Mx (amortiment per humitat)
ηs = 0,174·Se^−0,19 (amortiment mineral)
Mx,viu = 2,9·W'·(1 − Mf,mort/Mx,mort) − 0,226 (humitat d'extinció del viu)
IR = Γ'·h·ηs·(wn,mort·ηM,mort + wn,viu·ηM,viu) (intensitat de reacció)
ξ = exp((0,792 + 0,681·√σ)·(β + 0,1)) / (192 + 0,2595·σ)
Qig = 250 + 1116·M ε = exp(−138/σ)
R₀ = IR·ξ / (ρb·Σcat Fcat Σi fi·εi·Qig,i) [ft/min]
Vent. El vent a 10 m es converteix a 20 ft (÷ 1,15) i a mitja flama amb el factor de reducció de cada model (taula 5.2):
C = 7,47·exp(−0,133·σ^0,55) B = 0,02526·σ^0,54 E = 0,715·exp(−3,59·10⁻⁴·σ)
φw = C·U^B·(β/βop)^−E (U a mitja flama en ft/min)
φs = 5,275·β^−0,3·tan²φ (pendent)
Combinació vectorial. φw actua en la direcció cap on bufa el vent i φs vessant amunt; se sumen com a vectors. El vent efectiu, Ue = (φe / (C·(β/βop)^−E))^(1/B), es limita a 0,9·IR (límit de Rothermel). Velocitat màxima: Rmax = R₀·(1 + φe) en la direcció del vector resultant.
Forma del front. El·lipse d'Anderson (1983) amb el vent efectiu en mph, limitada a 8:
LB = 0,936·e^(0,2566·Ue) + 0,461·e^(−0,1548·Ue) − 0,397 e = √(LB² − 1) / LB
R(θ) = Rmax·(1 − e) / (1 − e·cos θ) θ = angle respecte a la direcció de màxima propagació
Validació del nucli. Amb el model 4 d'Anderson (matollar dens), humitats 6/7/8 % mort i 100 % viu i vent a mitja flama de 5 mph, la implementació dóna 75,6 cadenes/h i 6,0 m de flama, igual que les taules de referència de BehavePlus (≈ 75 cadenes/h, ≈ 19 ft).
5.6 Intensitat, flama i foc de capçades
IB = IR·(384/σ)·R / 60 [BTU/ft/s] × 3,4613 → kW/m (intensitat lineal de Byram)
L = 0,0775·IB^0,46 [m] (longitud de flama, Byram 1959)
I₀ = (0,01·CBH·(460 + 25,9·FMC))^1,5 [kW/m] (inici de capçades, Van Wagner 1977)
Rc = 3,34·R(FM10, vent a mitja flama = 0,4·U20) (capçades actiu, Rothermel 1991)
Actiu si Rc·CBD ≥ 3 kg/m²/min; si no, passiu: R = Rs + min(1, (IB − I₀)/(2·I₀))·(Rc − Rs)
Només a les pinedes (cobertes 7 i 11) amb vegetació ≥ 4 m. Supòsits: CBH = 0,3 × alçada LiDAR (entre 1 i 6 m), CBD = 0,12 kg/m³, FMC = 100 %. Al visor, l'alçada de les flames és la longitud de flama calculada (en foc de capçades, com a mínim 1,5-2,2 vegades l'alçada de l'arbrat), escalada amb el zoom per fer-la visible.
5.7 Focus secundaris (espurnes)
Model simplificat. Una cel·la que crema en foc de capçades (probabilitat de llançament 5 %) o amb IB > 6.000 kW/m (1,2 %), amb vent > 15 km/h, llança una espurna a favor del vent (±13°) a una distància
D = min(2500 m, 300·(U10/40)^1,5·√(IB/8000)·(0,5 + aleatori))
P(ignició) = clamp((25 − M1h)/20, 0, 1)² (aproximació a Schroeder 1969)
t(ignició) = t + D/U10 + 10 min (vol + retard d'ignició)
Els nombres aleatoris són deterministes per cel·la, de manera que la mateixa simulació dóna sempre el mateix resultat.
5.8 Algorisme de propagació
Temps mínim d'arribada (com el mètode MTT de FlamMap) amb l'algorisme de Dijkstra sobre 16 veïns (8 adjacents i 8 salts de cavall, per reduir la distorsió de la malla). Quan una cel·la s'encén al minut t, s'hi calcula Rmax, la direcció i l'excentricitat amb la meteo de l'hora en curs, i per a cada veí j a distància d: tj = t + d / R(θj). El temps es divideix en trams de 10 minuts: les humitats canvien cada hora i el vent pot canviar en qualsevol tram (canvis de vent introduïts per l'usuari, a partir del minut triat, sense alterar el que ja ha cremat). Es poden afegir diversos focus, cadascun amb el seu minut d'inici: com que el càlcul és de temps mínim d'arribada, els fronts s'uneixen i una cel·la ja cremada no torna a cremar. El càlcul s'executa en un Web Worker (≈ 0,1 s per a un incendi de 2.000 ha).
Visualització: cada color és l'hora en què crema la cel·la (temps suavitzats 5×5 només per dibuixar), les línies clares són les isòcrones horàries, el front actiu (últims 15 min) es veu incandescent, i les flames, el fum i les espurnes s'animen sobre el relleu 3D.
5.9 Laboratori de prevenció
L'usuari dibuixa tallafocs (línies de 20, 40 o 80 m d'amplada) i desbrossaments (polígons). Es rasteritzen sobre la malla de 20 m: les cel·les del tallafoc passen a no combustible i les desbrossades al model GR1 (pastura rala). El simulacre s'executa dues vegades amb el mateix punt d'inici i la mateixa meteo, sense i amb mesures, i es mostren les hectàrees i els edificis que les mesures salven (en verd al mapa). Les espurnes poden saltar un tallafoc, igual que a la realitat. A més, una barrera no combustible es trenca si la longitud de flama supera la seva amplada / 1,5 (criteri de camp de Wilson 1988): un tallafoc de 20 m atura un front de matollar amb flames de 8 m, però no un foc de capçades. Els salts del càlcul (diagonals i de cavall) no poden travessar una barrera tancada. La barrera natural (roca, vies, urbà) compta com a 20 m i el mar és infranquejable.
5.10 Accessos per carretera i aïllament
Les carreteres de la topografia 1:5.000 (camp codivia) es mostregen cada 30 m. Com que la calçada no és combustible, un tram es considera tallat quan crema alguna cel·la a menys de 20 m. El temps de tall de cada tram és el mínim dels seus punts. L'aïllament dels nuclis es calcula amb la topologia real de la xarxa:
Cadaqués = GI-614 (coll de Perafita–Cadaqués) o [GI-614 (Roses–coll) i GI-613]
El Port de la Selva = GI-612 i GIP-6041 i [GI-613 o GI-614 (Roses–coll)]
Selva de Mar = GIV-6121 i GIP-6041
Llançà = N-260 i GI-612
Roses = C-260 i GI-610
("i" = l'últim a tallar-se; "o" = el primer)
5.11 Mapa de punts d'ignició perillosos
Es llança un incendi de 3 h des de cada punt d'una malla regular de 550 m sobre l'àmbit (≈ 585 incendis) amb les condicions triades, sense espurnes per estabilitat estadística. Per a cada punt es compten les hectàrees i els edificis afectats. El càlcul es reparteix entre diversos Web Workers en paral·lel (≈ 20-30 s). Serveix per prioritzar la vigilància, les franges de protecció i els plans d'autoprotecció de les urbanitzacions.
6. Limitacions
- És una eina per preparar simulacres, no una predicció operativa. No està calibrada amb incendis reals del Cap de Creus; els Bombers de la Generalitat fan servir models calibrats (per exemple, Wildfire Analyst) i el seu criteri tècnic.
- L'assignació de models de combustible és pròpia (coberta ICGC + alçada LiDAR) i no substitueix la cartografia oficial de models de combustible.
- El vent és uniforme sobre l'àmbit a cada hora: no es modela l'efecte del relleu sobre el vent (WindNinja o similar), que al Cap de Creus és important.
- La humitat viva és un model estacional, no una mesura. CBH i CBD són supòsits genèrics.
- Les espurnes segueixen un model simplificat i les vies estretes no actuen com a tallafocs (la malla és de 20 m). No es modela l'extinció.
- L'aïllament de nuclis és una aproximació per trams de carretera principals: no inclou pistes forestals ni l'evacuació per mar.
- Les cobertes del sòl són de 2024 i el LiDAR de 2021-2023: canvis posteriors (incendis, desbrossaments) no hi surten.
7. Reproducció
Scripts del projecte (QGIS 4 / GDAL 3.12): 01_limite.py (límit), 02_descarga.py i 02b_topografia.bat (descàrrega), 03_procesado.py (derivats), 05_control_calidad.py (QC), 07b_entorno_ign.py i 07_teselas_web.py (tessel·les), 08_simulacion_datos.py (malla del simulador i alçades d'edificis). Codi del simulador: web/public/fuego.js (Rothermel, worker) i web/public/meteo.js (meteo, FWI, humitats).
8. Referències
- Rothermel, R. C. (1972). A mathematical model for predicting fire spread in wildland fuels. USDA Forest Service, Res. Pap. INT-115.
- Albini, F. A. (1976). Estimating wildfire behavior and effects. USDA Forest Service, Gen. Tech. Rep. INT-30.
- Anderson, H. E. (1982). Aids to determining fuel models for estimating fire behavior. USDA Forest Service, Gen. Tech. Rep. INT-122.
- Anderson, H. E. (1983). Predicting wind-driven wild land fire size and shape. USDA Forest Service, Res. Pap. INT-305.
- Scott, J. H. i Burgan, R. E. (2005). Standard fire behavior fuel models: a comprehensive set for use with Rothermel's surface fire spread model. USDA Forest Service, Gen. Tech. Rep. RMRS-GTR-153.
- Andrews, P. L. (2018). The Rothermel surface fire spread model and associated developments: a comprehensive explanation. USDA Forest Service, Gen. Tech. Rep. RMRS-GTR-371.
- Byram, G. M. (1959). Combustion of forest fuels. A: Davis, K. P. (ed.), Forest fire: control and use. McGraw-Hill.
- Van Wagner, C. E. (1977). Conditions for the start and spread of crown fire. Canadian Journal of Forest Research 7: 23-34.
- Van Wagner, C. E. (1987). Development and structure of the Canadian Forest Fire Weather Index System. Canadian Forestry Service, Forestry Technical Report 35.
- Rothermel, R. C. (1983). How to predict the spread and intensity of forest and range fires. USDA Forest Service, Gen. Tech. Rep. INT-143.
- Rothermel, R. C. (1991). Predicting behavior and size of crown fires in the Northern Rocky Mountains. USDA Forest Service, Res. Pap. INT-438.
- Simard, A. J. (1968). The moisture content of forest fuels. Canadian Forest Service, Information Report FF-X-14.
- Schroeder, M. J. (1969). Ignition probability. USDA Forest Service, Office Report 2106-1.
- Wilson, A. A. G. (1988). Width of firebreak that is necessary to stop grass fires: some field experiments. Canadian Journal of Forest Research 18: 682-687.
- Finney, M. A. (2002). Fire growth using minimum travel time methods. Canadian Journal of Forest Research 32: 1420-1424.
- San-Miguel-Ayanz, J. et al. European Forest Fire Information System (EFFIS): classes de perill del FWI.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya: LiDAR territorial 2021-2023, ortofoto 2025, mapa de cobertes del sòl 2024, topografia 1:5.000 2024.
Gemelo digital · Parc Natural de Cap de Creus
Metodología, fuentes y cálculos
Este documento explica de dónde salen todos los datos del visor, cómo se han procesado y qué ecuaciones usa el simulador de incendios, con las referencias científicas y los supuestos adoptados. Todo es reproducible con los scripts del proyecto.
1. Ámbito y sistema de referencia
- Límite del parque: capa de Espacios Naturales de Protección Especial (ENPE) de la Generalitat de Catalunya (agosto de 2023), servicio
gissrv.diba.cat/arcgis/rest/services/SITXELL/ENPE. Todos los polígonos con NOM_PNAT = "Parc Natural de Cap de Creus" se han fusionado por ámbito: 10.749 ha terrestres y 3.074 ha marinas (13.824 ha en total), que coinciden con las cifras oficiales (10.780 + 3.064 ha).
- Ámbito del gemelo: el parque más 2,5 km de margen (de Llançà a Roses), dividido en 366 hojas de 1 km². El visor muestra solo el cabo y su entorno; fuera de esa zona no se pide ninguna imagen.
- Sistema de referencia: ETRS89 / UTM huso 31N (EPSG:25831). Cotas ortométricas del ICGC. El visor trabaja en Web Mercator (EPSG:3857) solo para la visualización.
2. Datos de base
| Producto | Fuente | Resolución | Fecha | Uso |
|---|
| Modelo de elevaciones del terreno (MET) LiDAR | ICGC, datacloud.icgc.cat/datacloud/model-elevacions-terreny | 0,5 m | 2021-2023 | Relieve 3D, pendientes, orientaciones, curvas |
| Modelo digital de superficies (MDS) LiDAR | ICGC, model-superficies | 1 m | 2021-2023 | Altura de la vegetación y de los edificios |
| Ortofoto en color e infrarroja | ICGC, orto-territorial (WMS y GeoPackage) | 25 cm | 2025 | Imagen base |
| Mapa de cubiertas del suelo (41 clases) | ICGC, cobertes-sol | 1 m | 2024 | Asignación de modelos de combustible |
| Topografía 1:5.000 | ICGC, topografia-territorial | vectorial | 2024 | Vías, edificios, hidrografía, topónimos |
| MDT05 y MDT25 | IGN / CNIG, WCS servicios.idee.es/wcs-inspire/mdt | 5 y 25 m | PNOA-LiDAR | Control de calidad y horizonte 3D |
| Meteorología horaria | Open-Meteo (previsión y reanálisis ERA5) | horaria | 92 días previos + simulación | Humedad del combustible e índice FWI |
Licencias: ICGC e IGN, CC BY 4.0. Generalitat de Catalunya, datos abiertos. Open-Meteo, CC BY 4.0 (datos de Copernicus/ECMWF para ERA5).
3. Procesado del terreno
3.1 Descarga
Los mosaicos de Cataluña del ICGC son Cloud Optimized GeoTIFF (el MET de 0,5 m ocupa 422 GB para todo el país). GDAL solo lee los rectángulos necesarios (/vsicurl/ con peticiones por rangos), hoja a hoja de 1 km, de forma reanudable y validada (lectura del checksum de cada hoja).
3.2 Productos derivados
- MDT de 1, 5 y 25 m: remuestreo por media del MDT de 0,5 m sobre una malla común alineada a 1 km.
- Pendiente y orientación (1 y 5 m):
gdaldem con el algoritmo de Horn; sombreado multidireccional; TPI y rugosidad a 5 m.
- Altura de la vegetación (modelo de altura de copas):
MDS − MDT a 1 m, recortado a 0-60 m. En el parque terrestre: el 49,0 % del suelo tiene menos de 0,5 m, el 33,9 % es matorral de 0,5-2 m y el 17,1 % es arbolado de 2 m o más.
- Cobertura de copas (5 m): porcentaje de celdas de 1 m con vegetación ≥ 2 m.
- Curvas de nivel cada 10 m y maestras cada 50 m a partir del MDT de 5 m.
- Altura de los edificios: percentil 90 de
MDS − MDT dentro de la huella de cada edificio de la topografía 1:5.000 (13.283 de 20.923 edificios con medida válida; el resto, 4 m).
3.3 Control de calidad del MDT
El MDT de 5 m se compara con el MDT05 del IGN, que procede de un vuelo LiDAR distinto e independiente, en 4.299.202 celdas del ámbito terrestre del parque:
| Indicador | Valor |
|---|
| Diferencia media (ICGC − IGN) | −0,02 m |
| Error cuadrático medio (RMSE) | 1,07 m |
| Celdas a menos de 1 m | 83,4 % |
| Celdas a menos de 2 m | 98,1 % |
| Celdas sin dato en el MDT de 1 m dentro del parque | 0,045 % (acantilados y línea de costa) |
4. Visor 3D
- MapLibre GL JS 4.7. El terreno se codifica en teselas Terrarium de 512 px a partir del MDT de 1 m (1,75 m/píxel de cerca). El horizonte lejano usa el MDT de 25 m del IGN.
- La ortofoto de 2025 se pide en directo al WMS del ICGC a través del servidor local, que la guarda en caché (las zonas visitadas funcionan sin conexión) y vuelve transparente el blanco de fuera de cobertura solo donde el MDT indica mar.
- Los edificios se extruyen con la altura LiDAR. Las capas de análisis (vegetación, pendiente, cubiertas) son teselas generadas a partir de los productos del punto 3.
5. Simulador de incendios
El núcleo es el mismo que usan BehavePlus, FlamMap y FARSITE: el modelo de propagación de superficie de Rothermel con los modelos de combustible estándar de Scott y Burgan, con viento, pendiente y humedad del combustible calculada hora a hora.
5.1 Malla de cálculo
Malla de 20 m (1.300 × 1.050 celdas) sobre el ámbito. Para cada celda: clase de cubierta (moda de las celdas de 1 m), altura media de la vegetación LiDAR, cota media, y pendiente y orientación por diferencias centrales:
gx = (z[x+1] − z[x−1]) / (2·20 m) gy = (z[y−1] − z[y+1]) / (2·20 m)
tan φ = √(gx² + gy²) azimut ladera arriba = atan2(gx, gy)
5.2 Modelos de combustible
Cada celda recibe un modelo de Scott y Burgan (2005) según la cubierta del ICGC y la altura LiDAR de la vegetación:
| Cubierta ICGC 2024 | Modelo |
|---|
| 1 Cultivos herbáceos | GR2 |
| 3 Viñedos · 6 Cultivos en transformación · 24-26 Edificación aislada, residencial aislado, zonas verdes | GR1 |
| 4 Olivares · 5 Otros cultivos leñosos · 17 Zonas quemadas | GS1 |
| 7 Bosques densos de aciculifolios (pinares) | TU5 (+ fuego de copas) |
| 8 Bosques densos de caducifolios | TL6 |
| 9 Bosques densos de esclerófilos (encina, alcornoque) | TU2 |
| 10 Matorral | GS2 si < 0,5 m · SH5 si 0,5-1,5 m · SH7 si > 1,5 m |
| 11 Bosques claros de aciculifolios | SH5 (+ fuego de copas) |
| 12 Bosques claros de caducifolios | GS2 |
| 13 Bosques claros de esclerófilos | SH5 |
| 14 Prados y herbazales | GR2, o GS2 si la vegetación supera 0,5 m |
| 15 Bosque de ribera | TU1 |
| 16 Suelo desnudo forestal · 18 Roquedos | GR1/GS1 si hay vegetación > 0,3 m; si no, no combustible |
| 2 Huerta, 19 playas, 20 zonas húmedas, 21-23 y 27-35 urbano e infraestructuras, 36-41 agua | No combustible |
Los parámetros de cada modelo (cargas en t/acre, superficie/volumen en ft⁻¹, profundidad en ft, humedad de extinción en %, factor de reducción del viento) están tomados de Scott y Burgan (2005) y se recogen en la tabla siguiente. Para todos: calor de combustión h = 8.000 BTU/lb, densidad de partícula 32 lb/ft³, minerales totales 5,55 %, minerales efectivos 1 %; σ de 10 h = 109 ft⁻¹ y de 100 h = 30 ft⁻¹. Los modelos GR, GS y TU1 son dinámicos: la fracción curada del herbáceo, (120 − Mherb)/90 entre 0 y 1, pasa a combustible muerto.
| Modelo | 1 h | 10 h | 100 h | Herbáceo vivo | Leñoso vivo | σ 1 h | σ herb. | σ leñ. | Prof. | Mx | Reducción del viento |
|---|
| GR1 | 0,10 | 0 | 0 | 0,30 | 0 | 2200 | 2000 | – | 0,4 | 15 | 0,4 |
| GR2 | 0,10 | 0 | 0 | 1,00 | 0 | 2000 | 1800 | – | 1,0 | 15 | 0,4 |
| GS1 | 0,20 | 0 | 0 | 0,50 | 0,65 | 2000 | 1800 | 1800 | 0,9 | 15 | 0,4 |
| GS2 | 0,50 | 0,50 | 0 | 0,60 | 1,00 | 2000 | 1800 | 1800 | 1,5 | 15 | 0,4 |
| SH5 | 3,60 | 2,10 | 0 | 0 | 2,90 | 750 | – | 1600 | 6,0 | 15 | 0,55 |
| SH7 | 3,50 | 5,30 | 2,20 | 0 | 3,40 | 750 | – | 1600 | 6,0 | 15 | 0,55 |
| TU1 | 0,20 | 0,90 | 1,50 | 0,20 | 0,90 | 2000 | 1800 | 1600 | 0,6 | 20 | 0,25 |
| TU2 | 0,95 | 1,80 | 1,25 | 0 | 0,20 | 2000 | – | 1600 | 1,0 | 30 | 0,25 |
| TU5 | 4,00 | 4,00 | 3,00 | 0 | 3,00 | 1500 | – | 750 | 1,0 | 25 | 0,25 |
| TL6 | 2,40 | 1,20 | 1,20 | 0 | 0 | 2000 | – | – | 0,3 | 25 | 0,2 |
5.3 Humedad de los combustibles
Se calcula para cada hora de la simulación. Con meteo real se usa la serie horaria de Open-Meteo; con condiciones introducidas, un ciclo diario (máximo a las 15 h: T − 5·(1 − cos), HR + 22·(1 − cos)).
Combustible muerto fino (1 h). Humedad de equilibrio de Simard (1968), con T en °F y HR en %:
HR < 10 %: EMC = 0,03229 + 0,281073·HR − 0,000578·HR·T
10 ≤ HR < 50 %: EMC = 2,22749 + 0,160107·HR − 0,01478·T
HR ≥ 50 %: EMC = 21,0606 + 0,005565·HR² − 0,00035·HR·T − 0,483199·HR
Lluvia en 24 h > 0,5 mm: M1h = max(EMC, min(35, EMC + 6·√lluvia))
Exposición. De 9 a 18 h, las celdas con pendiente > 10 % orientadas al norte (umbría) suman +2 puntos de humedad fina y las orientadas al sur (solana) restan 1, según las correcciones por sombra de Rothermel (1983).
10 h y 100 h: M10 = M1 + 1,5 + 0,4·s y M100 = M1 + 3 + s, con el término de sequía s = min(6, max(0, (60 − DMC)/12)).
Combustible vivo. Humedad base de la maquia mediterránea por mes, ajustada con el DC del índice FWI y con el estado de sequía; herbáceo por mes y lluvia de 30 días:
| Ene | Feb | Mar | Abr | May | Jun | Jul | Ago | Sep | Oct | Nov | Dic |
|---|
| Leñoso (%) | 110 | 110 | 120 | 140 | 135 | 115 | 95 | 85 | 80 | 90 | 100 | 105 |
| Herbáceo (%) | 100 | 110 | 130 | 140 | 110 | 60 | 35 | 30 | 35 | 60 | 80 | 90 |
Mleñoso = clamp(base_mes − (DC − 300)/15 + Δsequía, 60, 200)
Mherbáceo = clamp(base_mes + min(60, lluvia30) + Δsequía, 30, 200)
Δsequía: húmedo +30, normal 0, seco −15, extremo −30
5.4 Índice meteorológico de peligro (FWI)
Sistema canadiense FWI (Van Wagner 1987), el mismo que usa el EFFIS de la Comisión Europea. Se calcula día a día con los valores de las 13 h locales y la lluvia de 24 h de los 92 días anteriores (arranque estándar: FFMC 85, DMC 6, DC 15). Subíndices: FFMC (combustible fino), DMC (humus), DC (sequía profunda), ISI (propagación inicial), BUI (combustible disponible) y FWI. Factores de duración del día para la latitud 46° N. Clases de peligro del EFFIS: muy bajo < 5,2, bajo < 11,2, moderado < 21,3, alto < 38, muy alto < 50, extremo ≥ 50. Sin serie real, el FWI se estima con el FFMC equivalente a la humedad fina y con el DMC y el DC deducidos de los días sin lluvia.
5.5 Modelo de Rothermel (1972)
Para cada modelo y hora se calcula la velocidad de propagación sin viento ni pendiente, R₀, siguiendo la formulación de BehavePlus (Andrews 2018). Por clase de tamaño i (muerto/vivo): a = σ·w₀/ρp; f = a/A.
σ = Σcat Fcat · Σi fi·σi (relación superficie/volumen característica)
β = Σ w₀ / (ρp·δ) βop = 3,348·σ^−0,8189 (compactación y compactación óptima)
Γ'max = σ^1,5 / (495 + 0,0594·σ^1,5) A = 133·σ^−0,7913
Γ' = Γ'max·(β/βop)^A·exp(A·(1 − β/βop)) (velocidad de reacción)
ηM = 1 − 2,59 r + 5,11 r² − 3,52 r³, r = M/Mx (amortiguamiento por humedad)
ηs = 0,174·Se^−0,19 (amortiguamiento mineral)
Mx,vivo = 2,9·W'·(1 − Mf,muerto/Mx,muerto) − 0,226 (humedad de extinción del vivo)
IR = Γ'·h·ηs·(wn,muerto·ηM,muerto + wn,vivo·ηM,vivo) (intensidad de reacción)
ξ = exp((0,792 + 0,681·√σ)·(β + 0,1)) / (192 + 0,2595·σ)
Qig = 250 + 1116·M ε = exp(−138/σ)
R₀ = IR·ξ / (ρb·Σcat Fcat Σi fi·εi·Qig,i) [ft/min]
Viento. El viento a 10 m se convierte a 20 ft (÷ 1,15) y a media llama con el factor de reducción de cada modelo:
C = 7,47·exp(−0,133·σ^0,55) B = 0,02526·σ^0,54 E = 0,715·exp(−3,59·10⁻⁴·σ)
φw = C·U^B·(β/βop)^−E (U a media llama en ft/min)
φs = 5,275·β^−0,3·tan²φ (pendiente)
Combinación vectorial. φw actúa en la dirección hacia la que sopla el viento y φs ladera arriba; se suman como vectores. El viento efectivo, Ue = (φe / (C·(β/βop)^−E))^(1/B), se limita a 0,9·IR (límite de Rothermel). Velocidad máxima: Rmax = R₀·(1 + φe) en la dirección del vector resultante.
Forma del frente. Elipse de Anderson (1983) con el viento efectivo en mph, limitada a 8:
LB = 0,936·e^(0,2566·Ue) + 0,461·e^(−0,1548·Ue) − 0,397 e = √(LB² − 1) / LB
R(θ) = Rmax·(1 − e) / (1 − e·cos θ) θ = ángulo respecto a la dirección de máxima propagación
Validación del núcleo. Con el modelo 4 de Anderson (matorral denso), humedades 6/7/8 % muerto y 100 % vivo y viento a media llama de 5 mph, la implementación da 75,6 cadenas/h y 6,0 m de llama, igual que las tablas de referencia de BehavePlus (≈ 75 cadenas/h, ≈ 19 ft).
5.6 Intensidad, llama y fuego de copas
IB = IR·(384/σ)·R / 60 [BTU/ft/s] × 3,4613 → kW/m (intensidad lineal de Byram)
L = 0,0775·IB^0,46 [m] (longitud de llama, Byram 1959)
I₀ = (0,01·CBH·(460 + 25,9·FMC))^1,5 [kW/m] (inicio de copas, Van Wagner 1977)
Rc = 3,34·R(FM10, viento a media llama = 0,4·U20) (copas activo, Rothermel 1991)
Activo si Rc·CBD ≥ 3 kg/m²/min; si no, pasivo: R = Rs + min(1, (IB − I₀)/(2·I₀))·(Rc − Rs)
Solo en los pinares (cubiertas 7 y 11) con vegetación ≥ 4 m. Supuestos: CBH = 0,3 × altura LiDAR (entre 1 y 6 m), CBD = 0,12 kg/m³, FMC = 100 %. En el visor, la altura de las llamas es la longitud de llama calculada (en fuego de copas, como mínimo 1,5-2,2 veces la altura del arbolado), escalada con el zoom para hacerla visible.
5.7 Focos secundarios (pavesas)
Modelo simplificado. Una celda que arde en fuego de copas (probabilidad de lanzamiento 5 %) o con IB > 6.000 kW/m (1,2 %), con viento > 15 km/h, lanza una pavesa a favor del viento (±13°) a una distancia
D = min(2500 m, 300·(U10/40)^1,5·√(IB/8000)·(0,5 + aleatorio))
P(ignición) = clamp((25 − M1h)/20, 0, 1)² (aproximación a Schroeder 1969)
t(ignición) = t + D/U10 + 10 min (vuelo + retardo de ignición)
Los números aleatorios son deterministas por celda, de modo que la misma simulación da siempre el mismo resultado.
5.8 Algoritmo de propagación
Tiempo mínimo de llegada (como el método MTT de FlamMap) con el algoritmo de Dijkstra sobre 16 vecinos (8 adyacentes y 8 saltos de caballo, para reducir la distorsión de la malla). Cuando una celda se enciende en el minuto t, se calculan Rmax, la dirección y la excentricidad con la meteo de la hora en curso, y para cada vecino j a distancia d: tj = t + d / R(θj). El tiempo se divide en tramos de 10 minutos: las humedades cambian cada hora y el viento puede cambiar en cualquier tramo (cambios de viento introducidos por el usuario, a partir del minuto elegido, sin alterar lo ya quemado). Se pueden añadir varios focos, cada uno con su minuto de inicio: como el cálculo es de tiempo mínimo de llegada, los frentes se unen y una celda ya quemada no vuelve a arder. El cálculo se ejecuta en un Web Worker (≈ 0,1 s para un incendio de 2.000 ha).
Visualización: cada color es la hora en que arde la celda (tiempos suavizados 5×5 solo para dibujar), las líneas claras son las isócronas horarias, el frente activo (últimos 15 min) se ve incandescente, y las llamas, el humo y las pavesas se animan sobre el relieve 3D.
5.9 Laboratorio de prevención
El usuario dibuja cortafuegos (líneas de 20, 40 u 80 m de anchura) y desbroces (polígonos). Se rasterizan sobre la malla de 20 m: las celdas del cortafuegos pasan a no combustible y las desbrozadas al modelo GR1 (pasto ralo). El simulacro se ejecuta dos veces con el mismo punto de inicio y la misma meteo, sin y con medidas, y se muestran las hectáreas y los edificios que las medidas salvan (en verde en el mapa). Las pavesas pueden saltar un cortafuegos, igual que en la realidad. Además, una barrera no combustible se rompe si la longitud de llama supera su anchura / 1,5 (criterio de campo de Wilson 1988): un cortafuegos de 20 m detiene un frente de matorral con llamas de 8 m, pero no un fuego de copas. Los saltos del cálculo (diagonales y de caballo) no pueden atravesar una barrera cerrada. La barrera natural (roca, vías, urbano) cuenta como 20 m y el mar es infranqueable.
5.10 Accesos por carretera y aislamiento
Las carreteras de la topografía 1:5.000 (campo codivia) se muestrean cada 30 m. Como la calzada no es combustible, un tramo se considera cortado cuando arde alguna celda a menos de 20 m. El tiempo de corte de cada tramo es el mínimo de sus puntos. El aislamiento de los núcleos se calcula con la topología real de la red:
Cadaqués = GI-614 (coll de Perafita–Cadaqués) o [GI-614 (Roses–coll) y GI-613]
El Port de la Selva = GI-612 y GIP-6041 y [GI-613 o GI-614 (Roses–coll)]
Selva de Mar = GIV-6121 y GIP-6041
Llançà = N-260 y GI-612
Roses = C-260 y GI-610
("y" = el último en cortarse; "o" = el primero)
5.11 Mapa de puntos de ignición peligrosos
Se lanza un incendio de 3 h desde cada punto de una malla regular de 550 m sobre el ámbito (≈ 585 incendios) con las condiciones elegidas, sin pavesas para dar estabilidad estadística. Para cada punto se cuentan las hectáreas y los edificios alcanzados. El cálculo se reparte entre varios Web Workers en paralelo (≈ 20-30 s). Sirve para priorizar la vigilancia, las franjas de protección y los planes de autoprotección de las urbanizaciones.
6. Limitaciones
- Es una herramienta para preparar simulacros, no una predicción operativa. No está calibrada con incendios reales del Cap de Creus; los Bombers de la Generalitat usan modelos calibrados (por ejemplo, Wildfire Analyst) y su criterio técnico.
- La asignación de modelos de combustible es propia (cubierta ICGC + altura LiDAR) y no sustituye a la cartografía oficial de modelos de combustible.
- El viento es uniforme sobre el ámbito en cada hora: no se modela el efecto del relieve sobre el viento (WindNinja o similar), que en el Cap de Creus es importante.
- La humedad viva es un modelo estacional, no una medida. CBH y CBD son supuestos genéricos.
- Las pavesas siguen un modelo simplificado y las vías estrechas no actúan como cortafuegos (la malla es de 20 m). No se modela la extinción.
- El aislamiento de núcleos es una aproximación por tramos de carretera principales: no incluye pistas forestales ni la evacuación por mar.
- Las cubiertas del suelo son de 2024 y el LiDAR de 2021-2023: cambios posteriores (incendios, desbroces) no aparecen.
7. Reproducción
Scripts del proyecto (QGIS 4 / GDAL 3.12): 01_limite.py (límite), 02_descarga.py y 02b_topografia.bat (descarga), 03_procesado.py (derivados), 05_control_calidad.py (QC), 07b_entorno_ign.py y 07_teselas_web.py (teselas), 08_simulacion_datos.py (malla del simulador y alturas de edificios). Código del simulador: web/public/fuego.js (Rothermel, worker) y web/public/meteo.js (meteo, FWI, humedades).
8. Referencias
- Rothermel, R. C. (1972). A mathematical model for predicting fire spread in wildland fuels. USDA Forest Service, Res. Pap. INT-115.
- Albini, F. A. (1976). Estimating wildfire behavior and effects. USDA Forest Service, Gen. Tech. Rep. INT-30.
- Anderson, H. E. (1982). Aids to determining fuel models for estimating fire behavior. USDA Forest Service, Gen. Tech. Rep. INT-122.
- Anderson, H. E. (1983). Predicting wind-driven wild land fire size and shape. USDA Forest Service, Res. Pap. INT-305.
- Scott, J. H. y Burgan, R. E. (2005). Standard fire behavior fuel models: a comprehensive set for use with Rothermel's surface fire spread model. USDA Forest Service, Gen. Tech. Rep. RMRS-GTR-153.
- Andrews, P. L. (2018). The Rothermel surface fire spread model and associated developments: a comprehensive explanation. USDA Forest Service, Gen. Tech. Rep. RMRS-GTR-371.
- Byram, G. M. (1959). Combustion of forest fuels. En: Davis, K. P. (ed.), Forest fire: control and use. McGraw-Hill.
- Van Wagner, C. E. (1977). Conditions for the start and spread of crown fire. Canadian Journal of Forest Research 7: 23-34.
- Van Wagner, C. E. (1987). Development and structure of the Canadian Forest Fire Weather Index System. Canadian Forestry Service, Forestry Technical Report 35.
- Rothermel, R. C. (1983). How to predict the spread and intensity of forest and range fires. USDA Forest Service, Gen. Tech. Rep. INT-143.
- Rothermel, R. C. (1991). Predicting behavior and size of crown fires in the Northern Rocky Mountains. USDA Forest Service, Res. Pap. INT-438.
- Simard, A. J. (1968). The moisture content of forest fuels. Canadian Forest Service, Information Report FF-X-14.
- Schroeder, M. J. (1969). Ignition probability. USDA Forest Service, Office Report 2106-1.
- Wilson, A. A. G. (1988). Width of firebreak that is necessary to stop grass fires: some field experiments. Canadian Journal of Forest Research 18: 682-687.
- Finney, M. A. (2002). Fire growth using minimum travel time methods. Canadian Journal of Forest Research 32: 1420-1424.
- San-Miguel-Ayanz, J. et al. European Forest Fire Information System (EFFIS): clases de peligro del FWI.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya: LiDAR territorial 2021-2023, ortofoto 2025, mapa de cubiertas del suelo 2024, topografía 1:5.000 2024.